A Cerabella estem orgullosos de la nostra història i dels nostres orígens, que en aquesta ocasió, el suplement Expansión Start Up publica en un magnífic reportatge. Interessant lectura amb curioses anècdotes i bons consells per a les pymes.
Gràcies Expansión por aquest excel·lent reportatge!
La història de Cerabella en “La última Scouting” la revista Marie Claire. Fabulós article que ha elaborat d’acord amb la història de la marca. Un breu resum de qui és Cerabella, i els pilars fonamentals que fan de les seves espelmes “peces d’art” que conviden a la pausa.
Gràcies Marie Claire per aquestes boniques paraules!
Una història que comença, precisament, amb la determinació d’una dona forta i decidida. Una autèntica emprenedora, Francesca Abella, que va arribar a l’ofici en 1862 amb el seu propi obrador i va aixecar un negoci pròsper que avui és emblema de respecte per un ofici on les seves espelmes han sabut sobreviure a més de 160 anys.
Després de més de 160 anys, la Cereria Abella, un establiment emblemàtic de Barcelona, s’ha convertit en un testimoni il·lustre de l’ofici. Una empresa que lidera una producció 100% handmade in Barcelona que combina disseny i tradició i que vol portar a l’espelma, a ser alguna cosa més que un objecte de decoració. Una peça de disseny i funcional, amb creacions pròpies i a mida i amb col·laboracions de creadors de prestigi com Jordi Labanda, Sybilla, Michelle Oka Doner, Toni Miró, Helena Rohner o Muma Soler.
Dins del fabulós llibre “Volar damunt l’aigua” de Peter Greenaway, editat per Merrell Holberton, trobem aquest petit tresor:
“Les espelmes s’encenen per propiciar bons auguris. S’encén una espelma per il·luminar el camí. S’encenen per apaivagar els déus i recordar els qui ens han deixat. En aquesta exposició imaginària, les espelmes se situen a mig camí entre la cera que les ha fabricades i ha creat la seva forma i la seva mística, i el far dedalià, el seu resultat inevitable. Durant els segles els arquitectes han construït fars en forma d’espelmes. Volem que aquest conjunt de cent espelmes enceses representin un centenar de fars. Són una evocació i una guia.” – Peter Greenaway
El diari Ara entrevista a Antoni Anglès, quarta generació de Cerabella i responsable indiscutible del compromís amb la creativitat i el disseny que defineix la nostra cereria.
Voleu conèixer un cerer? Aquí en teniu un dels importants!
La història de la cera és carregada de símbols i nosaltres tenim la sort de fabricar espelmes que, un cop fora del nostre abast, agafen sentit amb els valors donats per les persones que les voldran encendre: des dels desitjos que s’han d’acomplir si es bufen totes les del pastís, a la marca del temps d’Advent que ens avisa de que Nadal ja arriba.
Un dels significats més freqüents lligat a la cera en tota mena de cultures i des de temps antics, és el sentit d’ofrena o agraïment, com en el cas els ex-vots.
A Cerabella hem conservat els motlles originals d’ex-vots que fabricàvem al sXIX i ara els hem recuperat per fer-ne aquestes peces d’una força escultòrica excepcional:
De tant en tant, revisitem els orígens.
El poble que donà cognom a la fundadora de la cereria és un nucli de cases de pedra compactes i silencioses presidides per un campanar auster.
Abella de la Conca s’enfila a la roca com un mirador als conreus d’ametllers i antigues oliveres que, banyats per la llum de novembre, es converteixen en tot un espectacle!
Francesca Abella hagué de deixar el Pallars per anar a Barcelona, però cinc generacions més tard, hi tornem una i altra vegada…
“Per blanquejar la cera, es purifica tot fonent-la, rentant-la i exposant-la a l’aire i a la rosada (…) “*
Estimem aquesta part de la nostra feina que enllaça amb el saber fer antiquíssim de l’ofici de cerer. Un ofici marcat pel temps pausat de les espelmes fetes a mà, creades per persones i per a persones.
Un repàs a la Cyclopaedia de Chambers (1680-1740) o als gravats minuciosos de l’Encyclopédie de Diderot i D’Alembert*(1751-1772), ens descobreixen maneres apreses generació rera generació que han arribat fins als nostres dies. Potser no esperem que la cera es blanquegi sota la rosada, però l’essència de la cereria perviu encara.
El bigoti.
Endevinem que fou l’encant del seu bigoti el què va enamorar a Francesca.
En canvi, les raons d’Emili les coneixem del cert, però en parlarem més endavant quan us ensenyem els seus ben conservats diaris.
Francesca era uns quants anys més gran i la mestressa de la cereria. Emili era un dependent i n’estava de veritat enamorat. El seu casament fou ple de barrets i somriures i és gràcies a ells que estem aquí.
Hem cregut que era just recordar-los.
Francesca Abella, fundadora de la cereria.
Emili Oller i el seu bigoti.
Emili Oller, lliçons d’estil.
Emili , un altre dependent, Francesca Abella i Maria Abella de nena: la següent generació.
La Plaça del Pedró de Barcelona a finals del s.XIX, quan s’hi fundà la Cereria.
Francesca Abella i Emili Oller: el dia del casament.
A més d’espelmes, per Tots Sants tradicionalment s’encenien xinxetes per les ànimes dels difunts. Les xinxetes o animetes són un petit suro amb ble que, en comptes d’usar cera com a matèria combustible, utilitza oli vegetal.
L’origen d’aquest costum enllaça amb les tradicions romanes d’encendre llums d’oli per als esperits dels lars i com en molts d’altres productes amb història, el temps ha modificat les funcions de les xinxetes d’oli que ara il.luminen ocasions molt més lúdiques, siguin sopars o festes.
Proveu d’omplir tassetes o copes transparents amb diferents alçades d’aigua i una mica d’oli d’oliva i repartiu-les per la sala que volgueu decorar. Les flames que suren donen la sensació màgica de ser etèrees i, mentre hi hagi oli, hi haurà flama!
