L’ofici de cerer

“Per blanquejar la cera, es purifica tot fonent-la, rentant-la i exposant-la a l’aire i a la rosada (…) “*

Estimem aquesta part de la nostra feina que enllaça amb el saber fer antiquíssim de l’ofici de cerer. Un ofici marcat pel temps pausat de les espelmes fetes a mà, creades per persones i per a persones.

Un repàs a la Cyclopaedia de Chambers (1680-1740) o als gravats minuciosos de l’Encyclopédie de Diderot i D’Alembert*(1751-1772), ens descobreixen maneres apreses generació rera generació que han arribat fins als nostres dies. Potser no esperem que la cera es blanquegi sota la rosada, però l’essència de la cereria perviu encara.