Francesca Abella: Història d’una dona emprenedora

En el segle XIX, una dona del Pallars va deixar el petit poble on vivia per a aventurar-se a la ciutat. Francesca Abella va muntar un petit obrador de ciris a la Plaça del Pedró en el barri del Raval de Barcelona, en una època en què la llum del sol s’usava per a blanquejar la cera i les espelmes il·luminaven les nits fosques.

Francesca Abella era una dona forta que va decidir formar-se en l’art de la cereria, tirant endavant una empresa en la qual imprimiria tota la seva determinació i capacitat per a reinventar-se en un temps en el qual els negocis no eren precisament ‘cosa de dones’.

Francesca va derrocar prejudicis i obstacles i va aixecar un negoci pròsper que ha sabut reinventar-se després de gairebé 160 anys. Avui l’empresa Cerabella no sols és un de referent, sinó que vetlla per un llegat de valor incalculable. Una manera d’entendre la cereria des d’un esperit inconformista i valent, respectuós i innovador, com la seva fundadora.